Per a fer aquest plat, ens caldrà : Rigatoni
Per al ceviche de peix:
150 g de bonítol
150 g de bacallà dessalat (nosaltres vam fer servir gambes)
150 g de salmó
100 ml d’oli d’oliva
50 ml de soja líquida
10 g de gingebre molt (no n’hi vam posar)
Pebre i sal

Per al guacamole:
500 g d’alvocat, 25 g de ceba tendre, 25 g de tomàquet madur, Julivert, suc de mitja llimona (vam fer servir llimes), pebre vermell picant, oli d’oliva i sal

Per a l’oli de soja:
100 ml d’oli d’oliva
50 ml de salsa de soja
1 cullerada de sèsam

Per a la guarnició: llavors germinades d’alfals
Un cop més, davant la incredulitat de la resta de gastroblogaires per la tenacitat i perseverança alhora d’organitzar coses i embolicar al personal, l’Òscar de de cuina va oferir-nos la possibilitat de participar en una aventurilla gastronòmica de la mà de l’Ada Perellada en motiu de la presentació del llibre de receptes dels 20 anys del Semproniana.
No cal dir que li estaré eternament agraït per a brindar-me aquesta oportunitat tot i que cal aclarir que va ser fruit d’un sorteig….no va ser per la face!. Però bé, allà estava jo enmig de la flor i nata de la gastroblogsfera al Pla dels Àngels cuinant amb l’Oriol, el Joan, el Santi i l’Ada. Una experiència fantàstica i única!!! de debò,…pels que no us en feu a la idea és com anar a un entrenament del Barça, i fer un partit de costellada amb el Guardiola repartint “carinyo” a tort i a dret entre rialles i juerga desbocada. Doncs jo hi era!.

A part de les presentacions de rigor, ens vam posar a pencar de seguida, cosa que a mi m’està molt bé…Un cop repartits en quatre grups i amb la tutela d’un dels cuiners de referència, ens vam posar tots a treballar el menú:

Jo vaig anar a parlar amb l’Oriol defugint les postres tot passant de puntetes pel costat de la taula on ho tenien tot preparat…”només faltaria que un dia tan excepcional, em toqués fer les postres!” -vaig pensar

A la taula ja ho teniem tot llest i de seguida, l’Oriol va repartir feina que vam anar ventilant amb celeritat. Jo que estava ultra motivat, no estava pas disposat a deixar passar la oportunitat de sentir-me útil i vaig agafar mig salmó que rondava per allà…allò ja no tenia aturador!!!


Al cap d’aproximadament una hora, ja ho teníem tot llest per a emplatar “en sèrie”.
Val a dir que les proporcions i la recepta del llibre son per a quatre persones però nosaltres ho vam fer per a vint! Per això, us copio les quantitats que posa al llibre i adapteu-ho en funció dels comensals.





Un cop cuinat tot, va tocar entaular-nos i fer còrrer la imaginació entre brindis i elogis…com no podia ser de cap altra manera!

Un sopar inolvidable entre els grans del mundillo!



Només em queda agrair la vetllada a l’Ada i a tot el personal que ens va acollir, especialment a l’Oriol…

Desprès de fullejar el llibre, us animo a donar-hi un cop d’ull!! Receptes originals, senzilles i molta imaginació!!
No us decebrà, segur.